dijous, 29 de març del 2012

EL CRIT I LA PARAULA ENTRE NOSALTRES

Valeria-Pujol

Hi ha un eix que travessa tota la trajectòria de Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992): el compromís de l’intel·lectual amb el món en el qual viu i amb la seva obra literària. Pujol sintetitza com ningú l’escriptor rigorós, al marge de qualsevol tendència de mercat, que sap que cada llibre nou és un graó en la seva evolució personal; però també la consciència cívica i política com a brúixola permanent. 

En el nord que va guiar la seva vida hi ha el sindicalisme, en defensa dels drets laborals i els de l’escriptor, quan no estaven ni reconeguts. Va ser, a més, un membre històric dels primers temps de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), que té els seus orígens a les trobades clandestines que es feien a casa seva, a Premià de Dalt; moments perillosos de multicopista al celler i Guàrdia Civil.

 Hi ha el Valerià Pujol polític, l’intel·lectual que no vol viure amagat a la torre d’ivori, que combat des de la trinxera local, conscient que la lluita abasta un radi d’acció més gran. Ell és el personatge cívic que defensa, des de la cultura o la política, la identitat del seu Maresme on neix i viu. Si hi ha algú que creu i projecta el territori des del primer moment en què es comença a desplegar l’autogovern per tot el país, és ell. 

Membre de la Comissió Política Nacional (CPN) d’Iniciativa per Catalunya (IC), participa amb empenta i tenacitat en l’arrencada d’aquesta formació política per la qual va ser candidat al Senat i regidor a l’Ajuntament de Premià de Dalt. És el Valerià que viu amb intensitat el trajecte de la clandestinitat cap a la represa de la democràcia. 

Hi ha també el Valerià Pujol professor i mestre, el que transmet el coneixement literari des de les aules, el que provoca la necessitat d’escriure, de trencar les barreres de repressió i accedir a un coneixement vetat i silenciat durant anys. Al que va ser la seva feina quotidiana a l‘Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, cal afegir-hi l’activista cultural i literari, creant el Grup de la Font del Cargol, promotor incansable d’incomptables propostes culturals, editor de llibres, organitzador de lectures de poesia… 

En tots els seus camps de batalla, en Valerià va ser per damunt de tot un gran seductor capaç de convèncer i arrossegar-te cap al nord ideològic que un món millor és possible si un s’ho creu i s’hi encamina. 

Per tot això i molt més que molts d’altres podrien afegir-hi, encara queda en els que el vam conèixer i seguir una part del seu mestratge i convicció. Ens ha deixat el seu clam, que encara perviu implícit en el crit i la paraula que dona títol al seu primer llibre de poemes, publicat el 1973. 

Albert Calls. 

FOTO: De vacances (1984).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada